El terme ají, procedeix de l’idioma «taíno», llengua que parlaven els pobladors pre-colombins al continent americà. En concret deriva de la paraula «haxi».
En realitat l’ají o Xile o bitxo com se li coneix habitualment, és un fruit, una baia de diverses espècies del gènere Capsicum, originari de Mèxic, i que posteriorment passaria a conrear-se arreu del món, on es va utilizar, no només per condimentar àpats, sinó també com a part de la medicina tradicional.
Els xiles han estat part de la dieta humana a Amèrica des d’almenys fa 7.500 anys, i investigacions recents mostren que el cultiu d’ají es va domesticar a Mèxic fa més de 6.000 anys.
Quan els europeus van arribar a Amèrica i van descobrir aquest fruit, van passar a anomenar-lo pebrot pel seu sabor picant que tant els recordava al pebre. Va ser dels productes que més ràpid es van introduir al continent europeu i aviat es va popularitzar passant a formar part de diferents preparacions gastronòmiques, especialment dels embotits.
Hi ha diferents varietats d’ají o Xile.
- Capsicum annuum: conegut com ají dolça o pebrot “morrón”
- Capsicum baccatum: l’ají de vidre o ají groc, tan típic de la cuina peruana
- Capsicum chinense, que inclou les varietats més picants com el bonet escocès, el “habanero” o el “naga Jolokia”
- Capsicum frutescens, que inclou la “malagueta”, “el ojo de pájaro” i el “tabasco”
- Capsicum pubescens, on trobem els “rocotos” sud-americans i “el manzano” conreat a Mèxic.
Però si hi ha alguna cosa que fa destacar a aquesta baia, no és només el seu sabor més o menys picant, sinó també els seus colors, des del groc més intens, al verd fresc passant pel vermell vibrant que es transformarà després del seu assecat.
Sabies que…
Els asteques l’utilitzaven com a medicina tradicional per afrontar els mals de queixals doncs se li atribuïen propietats analgèsiques.
En el tròpic es pren des de fa anys perquè es creu que ajuda a eliminar els bacteris.
La primera datació de l’ají sembla ser del 15 de gener de 1493, en concret es recull en el Diari de bord de Cristòfor Colom, que després va ser trancrit per Bartolomé de las Casas. En ell se cita el producte assenyalant la seva abundància a l’illa Espanyola i, el seu elevat consum per la població local qui ho posa a tots els àpats.
Diferents estudis han demostrat que l’ají és un antioxidant fantàstic i que conté un elevat nombre de vitamines i minerals.
És a més un producte considerat útil per reduir els riscos de patir malalties cardíaques.
Al Perú, hi ha una espècie de guisat que s’elabora amb ají groc que ha agafat el nom del propi fruit i que s’utilitza en nombrosos plats, com l’ají de gallina, l’ají d’ou o l’ají de tonyina.
